L'ENTREVISTA

Una porta l’entrevista preparada, desplega en un petit full la seva bateria de preguntes, es prepara amb el seu MP4 i intentar deixar els nervis en un racó de la seva ment.

Així va començar la meva aventura com entrevistadora-etnògrafa. En un lloc tranquil, amenitzat suaument per música turca i amb un cafè de companyia. El lloc l’havia triat la Lluna.

La Lluna, es una de les 11 treballadores socials que estan a la RMI, que cada dia atent durant un mínim de  2 hores a els usuaris que  venen a demanar informació i solucions a les taules d’atenció el públic.

Les paraules que utilitza la Lluna i el seu to de veu, pausat, moderat i en alguns moments trist, denota la seva comprensió envers els altres. És mostra forta i coherent amb la seves paraules, en la forma de respondre les preguntes. Li preocupa la seva professió, la seva trajectòria professional ho demostra, ha treballat en primària, en discapacitats i ara actualment està en RMI, però sobre tot el que més li preocupa es com viu l’usuari aquesta nova situació de desemparament social.

Educar a l’altre, posar-se en el seu lloc, comprendre’l i fer-li entendre els seus drets i obligacions que té, han fet d’aquesta entrevista una font de riquesa sobre els processos educatius que es donen en una taula. En paraules de la Lluna:”tenir la capacitat de posar-te en la pell d’altre...reflexionar si tu et trobessis en una situació així que faries...” o pel contrari comprendre la teva pròpia situació  “tu pots entendre la seva situació, però tampoc fer mal els altres”

He de destacar que la Lluna no fa diferències entre nouvinguts i autòctons, són paraules que en tota l’entrevista no ha utilitzat fet que m’ha sobtat.  No més en alguns moments per referir-se a conversacions amb els usuaris, canviava la llengua del català al castellà. Aquesta no distinció t’apropa a la persona que hi ha a l’altre canto de la taula.

Em sorprèn gratament la seva capacitat d’empatia i comunicació, d’expressar el que sent, i li agreixo la sinceritat que ha mantingut durant tota l’entrevista. La Lluna ha fet d’aquest moment un punt de trobada i d’inflexió entre el que he observat i el que ella m’ha transmès.

Gràcies Lluna, per aquest moments.

REUNIÓ D'EQUIP

El passat dia 25 d’octubre vaig assistir a la reunió de coordinació de l’equip tècnic de la RMI.

Anava amb moltes expectatives. Un pensa que en aquestes reunions es veu l’essència de les persones i els paràmetres de treball envers els usuaris.

Un espera veure com es plantegen la forma de tractar els diferents “casos” i conseqüentment com es prenen les respectives  solucions per resoldre’ls.

Tot semblava que seria una bona font d’informació respecte el tema que m’ocupa, veure els diversos punt de vista, d’enfocament i de compartir aquells moments on els treballadors del camp de l’educació social  posen en pràctica la seva experiència i per tant els seus coneixements.

La reunió va començar amb una mica de retard, no gaire, la qual cosa em va cridar l’atenció, ja que un no espera que la puntualitat faci acte de presència.

En aquest cas, però, la “puntualitat” va ser present, però el que no es va presentar va  ésser el cap, altres obligacions d’última hora no van fer possible la seva assistència.

Aquest fet va repercutir en tota la reunió, els punts que s’havien de tractar, van quedar en l’aire i només vaig poder observar com entre ells/elles acordaven un quadre de rotacions.

Durant la reunió la tensió es va fer palesa en el moment d’intentar abordar altres temes, que la Lluna, la Sol, en Bartomeu i tots els demés consideren importants (atenció del “casos” específics i concrets)

Això si, tots anàvem per feina i les queixes sorgeixin respecte el temps d’atenció als usuaris/es.

Es notava la pressa per enllestir aquesta qüestió, el sentiment de pèrdua del temps, per ells tant apreciat, es feia evident quan en acabar la reunió, no van tenir ni un moment de distensió. Tots sortien de la reunió amb el cap posat en la feina que els esperava sobre la taula.

El sentiment de frustració es reflectia en les seves cares. Un altre reunió igual, sense poder solucionar els veritables problemes. Reunions exprés que no donen resposta a la situació actual dels usuaris i treballadors..

Jo, em vaig quedar amb la mel a la boca de poder veure d’alguna manera la cara oculta d’aquelles reunions d’equip de les quals parlar Rafel Aliena en el

seu llibre “Descenso a la Periferia”  i que cada dia es dóna en les 6 taules d’atenció a l’Usuari: persones que demanem respostes i treballadors que intenten orientar i donar solucions.

Un carrusel d’usuaris que em transporta als conflictes interiors que es dóna en el si del treballadors  de “Periferia”.

REFLEXIONS

El fet que estigui observant els usuaris que venen al servei de la RMI i els treballadors em fa qüestionar una sèrie de fets.

D’entrada, vas descobrint que moltes dels usuaris que són atesos són persones en risc d’exclusió social, la qual cosa fa que els professionals d’aquest servei es plantegin si les prestacions que es donen i la forma de gestionar-les són suficients per ajudar a aquests col·lectius.

Quan es va fer la revisió de la prestació es va donar lloc a una situació en que hi havia una allau de persones que reclamaven informació de manera que els treballadors es van trobar que van haver de posar-se a informar al públic sense tenir instruccions prèvies sobre la informació que havien de donar. Això va fer que s’hagués d’improvisar un dispositiu per atendre tots els usuaris que arribaven.

El sentiment dels treballadors va se de malestar i desconcert, a més els usuaris acudien amb el mateix desconcert i amb l’angoixa de perdre els pocs recursos econòmics de que disposaven. En arribar la noticia als mitjans de comunicació i esdevenir-se una gran polèmica social i política els dos col·lectius es van trobar enmig de la polèmica pública.

Els treballadors van sentir-se, en un primer moment,  desbordats i aclaparats per aquest allau de persones que acudien a demanar informació i no van sentir, que de manera pública en els mitjans de comunicació, rebessin prou suport per part dels responsables polítics per afrontar la situació que se’ls presentava.

Els usuaris es van sentir fortament qüestionats, especialment els d’origen estranger, com a persones que volen aprofitar-se de l’estat del benestar, atribuint-los tots aquells conceptes negatius lligats a la pobresa i a les persones en risc d’exclusió social.

Un cop passat el primer moment en que la RMI va estar en primer pla, donant lloc a una gran polèmica política que va arribar fins al parlament de Catalunya,  i que va provocar  mobilitzacions diverses, tant per part dels professionals com pels usuaris de fer sentir la seva veu. Ara, en l’actualitat el problema ha quedat oblidat de l’àmbit públic però continua existint pel fet que la nova regulació ha donat lloc a que moltes persones deixessin de percebre la prestació de forma temporal o definitiva.

Aquest sentiment ha anat evolucionant cap a una situació de certa impotència per part dels treballadors, generant situacions  de dualitat envers a la seva gestió. La Lluna, l’Estrella, i en Bertomeu segueixen atenent als usuaris sense poder donar-los, en molts casos, respostes concretes sobre la tramitació dels seus expedients i per altre banda han d’afrontar la quantitat de treball, mentre veuen que en Rachid, El Felip i la Mireia continuen en risc d’exclusió social.

Per altra banda, els usuaris és troben desconcertats i desemparats, s’acosten el treballador, esperant una resposta que els ajudi a solucionar el seu problema i es troben amb respostes que no alleugen la seva situació i en molts casos dirigeixen aquesta desesperació envers el treballador.

He pogut observar que existeix entre els usuaris un sentiment de ser discriminats de manera conscient per part de l’administració ja que se senten marginats per la seva situació social o pel fet de ser nouvinguts. Aquest sentiment es reforça amb la imatge que els mitjans de comunicació donen de les persones que reben ajudes socials. 

MANIFESTACIÓ PER LA RMI

El passat dia 14 d’octubre per part dels usuaris que es va produir davant de Palau de Mar una manifestació  demanant a l’administració explicacions d’una banda, sobre la posada en marxa del nou decret de la RMI, i d’altra la  reactivació de la prestació econòmica de les persones que es troben suspeses per algun motiu. Com també altres col·lectius receptors de diversos tipus d’ajudes econòmiques s’afegien espontàniament  a la manifestació. Aquest fet ha tornat a posar sobre la taula els problemes socials dels usuaris i les dificultats en la que  es troben els treballadors per realitzar les seves tasques.

Però per la poca assistència d’usuaris o la falta de coordinació entre ells es pot entendre que els mitjans de comunicació no la consideressin una noticia rellevant. Malgrat que algunes televisions van fer presència, no ho van reflectir en les informatius.

L’actitud dels treballadors envers aquest fet ha estat per una part de comprensió envers els usuaris  i d’altra de perplexitat davant el desplegament policial que va paralitzar les tasques d’atenció als usuaris. L’Estrella, en Bartomeu i la Lluna no van deixar d’atendre els usuaris fins el moment que els caps van decidir tancar les portes. La seva actitud demostra que no es sentien amenaçats per la manifestació, ho comparaven amb el mes d’agost, on en més d’una ocasió havien sentit insults i amenaces per algun usuari. Ara tot era diferent ja que estaven acostumats a les protestes i exigències dels usuaris i entenien que el que demanen era conèixer les actuacions de l’administració envers el seu problema actual.

Era curiós veure com mentre uns usuaris es manifestaven i  informaven mitjançant un megàfon i reivindicaven els seus drets,  d’altres continuaven fent cua per poder ser atesos. Hi havia usuaris que, fins i tot, preguntaven el motiu de la manifestació. Considero que la heterogeneïtat d’aquest col·lectiu fa que dificulti la seva coordinació i  també el fet que molts usuaris el que realment els hi preocupa és la seva situació personal. Encara que algun usuari es queixava de forma brusca la majoria els feien callar, i volien escoltar les peticions del representant d’aquest col·lectiu.

L’atenció es va reprendre amb total normalitat al cap de dues hores. En Bartomeu, La Lluna i l’Estrella, seguien escoltant a les seves taules els problemes dels usuaris i  

van ampliar l’horari fins que tots els usuaris van ser atesos.

Malgrat el retard en l’atenció i de la manifestació la majoria dels usuaris van mostrar actitud de respecte i de comprensió envers als treballadors. Durant aquell dia alguns usuaris preguntaven els treballadors sobre una instància que van repartir (Formulari de reclamació Prèvia) i em va sorprendre com La Lluna els hi explicava el que era i com s’havia d’emplenar. Aquesta actitud demostra la implicació que té envers les persones afectades.

PRIMERES IMPRESSIONS

Abans de continuar m’agradaria donar les gràcies a totes les persones que estan el servei per permetrem fer aquest treball etnogràfic. La seva col•laboració, comprensió i adaptació es fa imprescindible per poder portar a terme aquesta observació. Els noms que utilitzaré tant dels usuaris/es com dels treballadors seran inventats per tal de mantenir-ne la confidencialitat.

Són les 7:45 hores, i davant l’edifici del Departament de Benestar i Família (Palau de Mar), ens trobem amb els primers usuaris de la RMI, fent cua per ser atesos pels diferents professionals.

La jornada d’atenció el públic comença a les 8 del mati. El personal del servei de la RMI realitza torns rotatius d’un màxim de 2 hores per dia. Són treballadors de perfils professionals diversos (treballadors socials, administratius, advocats, etc.) que atenen els usuaris/es. Cal remarcar que abans d’aquesta problemàtica no atenien el públic, però actualment combinen les seves tasques entre l’atenció el públic i la gestió interna dels expedients de la RMI.

Durant tot el temps que vaig fer la primera observació va haver-hi un carrusel de persones que entren i surten, autòctons i nouvinguts, comparteixen el mateix espai, els mateixos problemes: se’ls ha suspès la prestació per motius diferents.

Existeix tensió entre usuaris/es, les cues els desesperen i també als treballadors. Tots volen ser atesos el més ràpid i alguns no respecten la cua. En aquesta situació de tensió seria d’esperar una actitud hostil envers els treballadors però, tret de casos puntuals, mostren una actitud de respecte cap a la seva feina.

Cada usuari que arriba a una taula és un cas diferent, per exemple, em va sobtar el cas de l’Ambrosio que venia des de Solsona, en l’actualitat estava suspès. El motiu era perquè havia viatjat el seu país d’origen per la mort del seu pare. Aportava el certificat de defunció per demostrar-ho.

La treballadora, en aquest cas la Lluna, l’escolta i el comprèn, però sap que no pot fer res més que dir-li que s’ha de tornar a revisar el seu expedient. Encara que li agradaria poder-li dir alguna cosa més s’ha de limitar a mostrar empatia envers a aquesta persona, però la normativa no admet excepcions i sembla que retalli els drets d’aquestes persones.

Al llarg d’aquest blog, anirem detallant les interaccions d’alguns treballadors, entre ells i els usuaris. Em centraré en la Lluna, la Sol, l’Estrella i en Bartomeu.

Els professionals i els usuaris de la RMI, durant el mes d'agost passat, s'han vist en l'ull de l’huracà de la polèmica pública a través dels mitjans de comunicació. La controversia generada al voltant d'aquests dos col·lectius, no ha deixat indiferent ni als uns ni als altres.

Els treballadors i els usuaris han estat en boca de tothom a través del debat sobre conceptes com: estat del benestar; ajudes econòmiques; drets i obligacions; control de les prestacions. Aquest debat s'ha extès a l'interior dels dos col·lectius i ha provocat una reflexió sobre la seva feina entre els treballadors.

S'ha qüestionat la feina dels professionals, i que hi ha molts usuaris que no necessiten aquesta ajuda. Els mitjans de comunicació només reflecteixen un aspecte molt determinat d'aquesta ajuda: la prestació econòmica, i deixen de banda la problemàtica social que hi ha darrera i això crea una impressió que els usuaris s'aprofiten de les ajudes públiques.

Aquest blog, mitjançant el treball etnogràfic, obrirà una mirada des de dintre i  veurem de quina forma i com els mitjans  de comunicació influeixen en tots aquests aspectes.